Felicitació Oberta de Nadal
Fa dies que rumio una felicitació de Nadal, alguna cosa a dir a tots aquells que veig cada dia, a tots aquells que no veig sovint i a tots i a totes aquells que fa molt que no veig.
És curiós que, tot i essent de pensament laic, quan arriben les dates de Nadal no puc evitar trobar al meu cor un sentiment de nostàlgia per el passat viscut, un sentiment d’enyorança pel que ja no tornarà a ser, un sentiment d’alegria per tot lo bo que us passa a tots i a totes a les vostres vides diàries; i el Nadal no és res més que una celebració de fe cristiana pujada de to a causa dels interessos econòmics d’empreses i comerços. No per arribar aquestes dates hauria de recordar ara totes aquestes persones i coses, però és així.
Amb tots i cadascú de vosaltres ens hem conegut en diferents moments de la vida, en diferents situacions i casualitats que al final ens han portat a establir relacions humanes de les quals, penso, hem gaudit o encara gaudim en la justa mesura, emportant-nos el que més ens ha convingut en cada situació: un sentiment, una idea, una carícia, un somriure, un negoci, una feina, un petó, companyia…
Alguns ens fem una trucada de tant en tant, a d’altres ens fa quasi vergonya trucar-nos per que fa tant que no ens diem res que ens fa por la resposta de l’altre, uns no tenen temps, altres ens sabem trucar al moment just i necessari, per un interès, per una consulta o, senzillament, per dir-nos hola, alguns mirem de mantenir el contacte quasi de forma obligada per no perdre’ns, mirem de mantenir alguna tradició que ens obliga a tornar a estar junts de tant en tant, mantenint vius alguns sentiments i rebutjant els que ja no s’ajusten a la nostra situació actual. No passa res, tota la vida ha estat així i no seré jo que ho canviaré ara.
No per ser Nadal ens hem de veure obligats a dir-nos res, no per ser Nadal ens hem de recordar de tothom, ho podem fer en qualsevol altre moment de l’any, i mai és prou tard o prou d’hora.
La vida de tots nosaltres va evolucionant cap a indrets i camins que poc temps enrere no hauríem ni pensat, gairebé ni somiat. Si mires la teva vida de fa un any i la mires ara veuràs que moltes coses han canviat, que moltes coses continuen i que moltes altres saps que han de venir. Hi ha gent que hi era i que ara no hi és, però quasi tot pot canviar altra vegada i, sinó, tu ho pots fer canviar amb voluntat i bona fe.
Jo personalment, em quedo amb tots els bons moments (no és la primera vegada que dic aquesta frase) amb totes aquelles rialles, totes les mirades de complicitat, les mil i una conyes que posen una mica de salsa a la nostra vida, em quedo amb l’auto aprenentatge, amb una lectura o amb una cançó, amb aquella noticia que comentem tot sopant en colla, amb l’abraçada que ens donem quan ens retrobem després de temps, amb els petons, amb un cafè en un bar, amb aquella llàgrima vessada, amb les nostres confessions més intimes, em quedo amb la teva veu quan dius el meu nom.
No et pensis que és un adéu, ni un comiat per quelcom que no tornarà mai més, simplement una reflexió de com veig i sento totes les coses a cop de teclat del meu ordinador. Tampoc pretenc fer-me el romàntic ni aparentar res que no toca, ja saps com soc, les coses clares, encara que a vegades sonin malament, veritats com un temple.
Si m’ho permets voldria, com ja saps i saben moltes i molts que m’agrada, posar la lletra d’una cançó que, de ben segur, quasi totes i tots heu compartit amb mi. L’important és el que diu la lletra i la relació en aquell moment en el qual l’hem sentit plegats (una nit, un matí, a la ràdio, cantant-la junts, abraçats, amb colla, sols…). Pot ser amb algú o alguna no l’hem sentit junts, però la lletra és un a bona manera de dir hola.
Ara que la nit s’ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records.
Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tant fort,
avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat.
És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure’m,
quan la nit es fa més freda,
quan t’abraces al meu cos.
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t’aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant,
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.
És Nadal al teu cor
quan somric content de veure’t,
quan la nit es fa més neta,
quan m’abraço al teu cos.
I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.
Vincle de Youtube per escoltar la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=zA5IkHcXKQk
Això és diu QUAN SOMRIUS.
Bones festes i una abraçada.
Sergi Carqués
- 4/1/2010
- No hi han comentaris
Loading ...
