És curiós que, tot i essent de pensament laic, quan arriben les dates de Nadal no puc evitar trobar al meu cor un sentiment de nostàlgia per el passat viscut, un sentiment d’enyorança pel que ja no tornarà a ser, un sentiment d’alegria per tot lo bo que us passa a tots i a totes a les vostres vides diàries; i el Nadal no és res més que una celebració de fe cristiana pujada de to a causa dels interessos econòmics d’empreses i comerços. No per arribar aquestes dates hauria de recordar ara totes aquestes persones i coses, però és així.

Amb tots i cadascú de vosaltres ens hem conegut en diferents moments de la vida, en diferents situacions i casualitats que al final ens han portat a establir relacions humanes de les quals, penso, hem gaudit o encara gaudim en la justa mesura, emportant-nos el que més ens ha convingut en cada situació: un sentiment, una idea, una carícia, un somriure, un negoci, una feina, un petó, companyia…

Alguns ens fem una trucada de tant en tant, a d’altres ens fa quasi vergonya trucar-nos per que fa tant que no ens diem res que ens fa por la resposta de l’altre, uns no tenen temps, altres ens sabem trucar al moment just i necessari, per un interès, per una consulta o, senzillament, per dir-nos hola, alguns mirem de mantenir el contacte quasi de forma obligada per no perdre’ns, mirem de mantenir alguna tradició que ens obliga a tornar a estar junts de tant en tant, mantenint vius alguns sentiments i rebutjant els que ja no s’ajusten a la nostra situació actual. No passa res, tota la vida ha estat així i no seré jo que ho canviaré ara.

No per ser Nadal ens hem de veure obligats a dir-nos res, no per ser Nadal ens hem de recordar de tothom, ho podem fer en qualsevol altre moment de l’any, i mai és prou tard o prou d’hora.

La vida de tots nosaltres va evolucionant cap a indrets i camins que poc temps enrere no hauríem ni pensat, gairebé ni somiat. Si mires la teva vida de fa un any i la mires ara veuràs que moltes coses han canviat, que moltes coses continuen i que moltes altres saps que han de venir. Hi ha gent que hi era i que ara no hi és, però quasi tot pot canviar altra vegada i, sinó, tu ho pots fer canviar amb voluntat i bona fe.

Jo personalment, em quedo amb tots els bons moments (no és la primera vegada que dic aquesta frase) amb totes aquelles rialles, totes les mirades de complicitat, les mil i una conyes que posen una mica de salsa a la nostra vida, em quedo amb l’auto aprenentatge, amb una lectura o amb una cançó, amb aquella noticia que comentem tot sopant en colla, amb l’abraçada que ens donem quan ens retrobem després de temps, amb els petons, amb un cafè en un bar, amb aquella llàgrima vessada, amb les nostres confessions més intimes, em quedo amb la teva veu quan dius el meu nom.

No et pensis que és un adéu, ni un comiat per quelcom que no tornarà mai més, simplement una reflexió de com veig i sento totes les coses a cop de teclat del meu ordinador. Tampoc pretenc fer-me el romàntic ni aparentar res que no toca, ja saps com soc, les coses clares, encara que a vegades sonin malament, veritats com un temple.

Si m’ho permets voldria, com ja saps i saben moltes i molts que m’agrada, posar la lletra d’una cançó que, de ben segur, quasi totes i tots heu compartit amb mi. L’important és el que diu la lletra i la relació en aquell moment en el qual l’hem sentit plegats (una nit, un matí, a la ràdio, cantant-la junts, abraçats, amb colla, sols…). Pot ser amb algú o alguna no l’hem sentit junts, però la lletra és un a bona manera de dir hola.

Ara que la nit s’ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tant fort,
avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure’m,
quan la nit es fa més freda,
quan t’abraces al meu cos.

I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t’aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant,
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure’t,
quan la nit es fa més neta,
quan m’abraço al teu cos.

I les llums de colors
m’il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.

Vincle de Youtube per escoltar la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=zA5IkHcXKQk

Això és diu QUAN SOMRIUS.

Bones festes i una abraçada.

Sergi Carqués

Tot i això tampoc he desconnectat tant, les sessions de nit les he continuat fent. Molts dels que llegiu això recordareu altres èpoques en les que ens hem trobat junts treballant de nit, em venen molts noms al cap, em venen moltes cares a la ment; ja queda molt poc de tot allò, renovar-se o morir. I pensareu “com pot continuar encara, jo no podria pas!”. Bé, és la meva passió, és la meva vida, i a més estic molt bé on estic, estic molt content on estic i de moment, encara que s’entestin, això no ho canviarà ningú.

El retorn a la feina ha suposat la baixa definitiva de la xarxa social Facebook. Ja feina un temps que n’estava una mica fins als mateixos pebrots de tenir la necessitat de connectar-me cada poques hores per a poder fer una ullada a algun que altre perfil i per a poder comprovar si tenia algun missatge o comentari nou. Tampoc m’agradava massa la idea que tothom pugui tafanejar les teves fotos ni les teves dades personal; si, ja sé que hi han opcions de la privacitat que es poden modificar per ajustar la configuració del teu perfil a les teves necessitats, però tenia ganes de deixar-ho còrrer i qualsevol excusa ha estat bona, per exemple, les vacances i el fet d’estar molt poc temps davant d’un ordinador. A més, tothom que em coneix ja sap de sobres com localitzar-me.

Tinc tantes coses al cap que no tinc prou temps per a tot: la Judith encara deu esperar, la Tere fa dies que em reclama, li dec una trucada de feina a en Pere, en JC fa dies que no el veig, la Isa està per altres coses, en Cristian sembla que visqui en un altre lloc, per molt a prop que visquem, i ella, bé, ja fa temps que no hi és de cap de les maneres. Trist? Una mica.

Buah! A vegades agrada l’agradable sensació de seguretat que et dona l’absoluta soledat, però a ningú li agrada està sol…o si? Ara toca.

Salut! I fins la propera.

PD: Per cert, no em funciona el mòbil així que si algú necessita res que em faci una trucada perquè jo no puc trucar.

Doncs això, el dilluns començo uns dies de descans abans de la campanya de Nadal, que suposo que serà intensa, com cada any. Així tornaré amb forces de cara al desembre.

Res més a dir, agur!

Aquesta vegada et demanem per la teva afició al Facebook, degut a la influència social que té sobre el gran nombre de la massa de població.

Només et prendrà uns segons escollir la teva resposta i prémer el botó de vot. En uns dies tindrem els resultats.

Click here to view the embedded video.

Una sorpresa per Oprah Winfrey. 21.000 persones ballant de manera sincronitzada, impressionant! Va ser una Gran sorpresa per Oprah Winfrey. 21.000 persones ballant junts, simplement impressionant! Una versió especial del I Got a Feeling dels Black Eyed Peas. El vídeo és produït per Harpo Productions, Inc. Vídeo de http://www.dipdive.com

Aquí el tens, a gaudir!

Click here to view the embedded video.

El dissabte una gran nit a la pèrgola, no em puc queixar, tot i que era la nit que em tocava conduir, vam acabar a la finca CPC tot fent un vodka amb suc de taronja; i si, vaig conduir també per tornar, si toca, toca.

Aquesta setmana continuo amb el pla New Diet:New Live! Serà, de ben segur, una setmana tranquil•la tot esperant la cloenda de l’estiu a Les Carpes.  El dissabte vinent es prepara una gran nit amb 3 consumicions amb el preu de l’entrada per a tots els assistents i moltes ganes de festa per part de tots els que fem possible Les Carpes ViG Estiu. I també és la nit de la setena foto, sembla mentida que encara continuï la tradició, però les coses bones mai canvien, això diuen. Ja la penjaré quan estigui feta.

Ahir diumenge, després del dinar a casa dels pares del Roger, després de riure una estona entre els assistents, després de retrobar-me amb la Núria i veure que està més o menys bé (me n’alegro molt) vaig aterrar a la finca CPC per disposar-me a fer una retirada al tatami després d’algun capritx culinari típic del diumenge nit, el diumenge és el meu dia de festa de la dura i diària dieta. No vaig tenir temps ni a parar el televisor que ja dormia. Avui mal de cap i constipat, la veritat és que ha fet un fred de déu aquest cap de setmana. El Mercat de Música Viva de Vic ha estat un èxit rotund, llàstima de la puja del diumenge tarda que va aigualir l’actuació de la Vella Dixieland.

La temporada de Ladisco ViG es preveu llarga i espessa, amb moltes sessions i novetats importants, ja hi estic treballant a fons des de fa bastants dies. Tot i així començo a tenir ansietat de les meves vacances, enyoro dies lliures sense donar comptes a l’empresa.

Demà serà un altre dia.

Aquí tens el vídeo oficial:

Click here to view the embedded video.

Click here to view the embedded video.